Nou Barris: la memòria històrica és una lluita del present per guanyar el futur

El dilluns 7 de setembre se celebrarà a l’Ajuntament de Barcelona una Ple Extraordinari on es debatrà l’adhesió del consistori l’Associació de Municipis per la Independència. Per a dotar aquest debat de contingut real i transformador, des de la nostra candidatura enteníem que calia aprovar una sèrie de mesures que fessin de Barcelona un motor per a la ruptura democràtica amb el règim del 78; per avançar cap al procés d’emancipació nacional, social, de gènere i medi ambiental del nostre poble, els Països Catalans.

En aquest sentit, considerem necessari revisar la simbologia i el nomenclàtor dels carrers dels nostres barris que encara recorden i honoren institucions i personatges franquistes, imperialistes i colonialistes, i restituir en aquest procés la memòria de molts lluitadors i lluitadores per la llibertat del nostre poble que avui resten injustament en l’oblit.

Nou Barris és, segons un estudi realitzat per l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona, el districte de la ciutat amb més presència de simbologia feixista i imperialista. Els nostres carrers estan plens de plaques del Ministerio de la Vivienda franquista amb el símbol del jou i les fletxes de la Falange. Al cementiri de Sant Andreu, al barri de Porta, encara hi ha un mausoleu d’homenatge als soldats franquistes “caídos por Dios y por España”. La plaça Virrei Amat i el passeig Urrutia segueix duent el nom de militars que van participar en la colonització d’Amèrica. Cal recordar que la plaça Virrei Amat es deia plaça Joan Salvat-Papasseit durant la República, i fou rebatejada durant el franquisme. Una avinguda segueix portant el nom de Borbó, la dinastia que esclafà les llibertats del nostre poble fa 300 anys, i que avui segueix encapçalant l’Estat espanyol. El maqui anarquista Josep Lluis Facerias, mort a trets per la policia franquista al creuament entre Passeig Verdum i carrer Pi i Molist el 1957, segueix sense tenir cap reconeixement per part de l’Ajuntament.

Requereix menció especial el cas de la plaça Llucmajor. El conjunt del moviment associatiu de Nou Barris porta molt temps reclamant que aquesta plaça passi a anomenar-se plaça de la República, i que el consistori de la ciutat es comprometi formalment a no traslladar l’estàtua de la República que la presideix.

Per a encarar aquest procés de restitució de la memòria històrica als carrers de Nou barris i de la resta de Barcelona, la CUP-Capgirem Barcelona va presentar tot un seguit d’esmenes per al debat del Ple Extraordinari del dilluns 7 de setembre. Doncs bé, els grups municipals de Barcelona en Comú, Convergència i Unió, Ciudadanos, Partit dels Socialistes de Catalunya i Partit Popular han vetat aquestes esmenes en la darrera Junta de Portaveus, i per tant, ni tan sols formaran part del debat.

Com ja va fer la nostra candidatura a nivell de ciutat, des de la CUP-Capgirem de Nou Barris (comissió municipalista de la Trobada Alternativa de Nou Barris) volem denunciar la por i la covardia d’aquests grups municipals en la seva decisió d’impedir el debat d’aquestes qüestions al Ple de l’Ajuntament, així com manifestar la voluntat de la nostra candidatura a seguir lluitant a Nou Barris i a Barcelona per la memòria del nostre passat obrer, popular i revolucionari, i contra qualsevol expressió de feixisme i opressió.

Nou Barris: la memòria històrica és una lluita del present per guanyar el futur