Amb la sala gairebé plena, l’audiència va començar a les 7 amb respostes tant de la regidora com de la Gerent del districte a qüestions què havien sortit a l’audiència pública de fa dos mesos. Ens va sorprendre que la gerent manifestés que existia un acord escrit de no fer un desallotjament forçós en cas què la constructora propietat de Nuñez i Navarro guanyés el judici què té pendent de sentència contra veïns i veïnes de Porta. En el nostre torn de paraula, vam repreguntar sobre aquesta qüestió en el sentit de què faria el districte en el cas que la sentència obligués a netejar l’espai, obligués a la construcció d’un mur de separació de la finca, obligués a aplicar una expulsió de l’espai en cas que no desocupin la propietat i que es condemni els veïns a una caució de 100.000 euros. (Condemnar els ocupants a pagar la neteja de la finca i condemnar els ocupants a les costes del judici significa que la demanda es concreta en 293.107,50 euros, valor cadastral del solar.) La resposta de la gerent fou que l’acord amb la constructora implica que no s’executaria la sentència immediatament i que es faria un procés de mediació per trobar solucions, però sense entrar en més concrecions.

Posteriorment vam parlar amb els companys de l’ AVV de Porta i no tenen coneixement d’aquest presumpte acord entre l’ Ajuntament i la constructora, un cop més fet d’esquenes al veïnat. També vam preguntar sobre  el fet que el moviment veïnal del barri de Porta du molt de temps reclamant un pla per revitalitzar la Plaça Sóller, una pla que passa per fer les obres necessàries per deixar en bones condicions el centre comunitari Porta-Ateneu La Bòbila, i firmar un conveni de gestió cívica amb l’entitat veïnal Transforma Porta. També cal remodelar la plaça Sóller mitjançant un procés participatiu i pactar el suport institucional que es donarà per revitalitzar la plaça. El moviment veïnal de Porta també fa molt de temps que reclama una revisió del PERI del barri que inclogui: 1) Fer una rambla de Porta al c/Maladeta amb gimnàs per l’escola Splai 2) Moratòria de legislatura per llicències d’obra nova 3) Ús social dels solars buits com a horts urbans i/o equipaments 4) Que els pisos nous buits es destinin a habitatges de lloguer social. La resposta va tornar a ser ambigua, limitant-se a dir què ja estan en converses amb l’entitat Transforma Porta i l’associació de veïns, però un cop més sense concretar quan passarà la gestió dels baixos de la plaça Sóller en aquesta entitat, mantenint-se a data d’avui en mans d’una empresa privada i sense arrelament al districte.

Per últim vam reclamar que l’actual moratòria de no ampliar en 4000 metres quadrats el centre comercial Heron City, és converteixi en definitiva, ja què aquest centre comercial representa un model d’oci que degrada la joventut transformant-la en masses alienades, convertides en tribus que es barallen pels territoris i d’un consum basat únicament en el benefici econòmic, un espai que de cap manera es relliga amb la realitat del l’entorn social, econòmic ni arquitectònic.

Un model que aposta per un urbanisme que converteix sistemàticament els espais oberts en “places dures”, i que a la fi que potència la alienació de la realitat dels veïns del territori abocant-los a formes de relació basades en el consum i no en la cultura. Un model que potencia la desaparició del petit comerç i que colpeja les petites botigues de barri, alhora que n’esborra el model de socialització comercial de proximitat que impliquen. Un model que es fonamenta en l’explotació pura i dura dels seus treballadors i treballadores, basats en comerços de franquícies com per exemple fast-foods i outlets sotmesos a condicions laborals i salarials ínfimes on els convenis col·lectius signats  pels sindicats grocs, com per exemple FASGA, comporten una precarització laboral, on per exemple treballar els diumenges i festius només porten beneficis a les grans empreses i cap benefici als treballadors  on cobren el mateix preu l’hora ja sigui diumenge ó dimarts i amb períodes de prova entre 3 i 6 mesos” on els acomiadaments surten gratuïts sense cap indemnització simplement dient que no s’ha superat el període de prova” Un cop més no va haver-hi cap compromís en aquesta reclamació amb els dubtes que genera què passarà un cop finalitzada la moratòria i, en funció del color polític després de les eleccions municipals, quines polítiques comercials realitzarà el proper govern municipal i de districte.