La municipalització dels serveis públics barcelonins com a eina per garantir-ne la seva qualitat i una gestió eficient

  • La Candidatura d'Unitat Popular-Capgirem Barcelona i la plataforma Municipalitzem analitzen les opcions per revertir les privatitzacions dels serveis públics municipals

  • El passat 2 de maig un acte organitzat per CUP-Capgirem de Nou Barris per analitzar la municipalització de serveis públics com a estratègia política

  • Diferents col·lectius de treballadors van denunciar la precarietat de les seves condicions laborals i com això afecta a la qualitat dels serveis

“Municipalitzem! Dignifiquem el treball públic a la nostra ciutat” va ser un acte públic de debat i visibilització de les diferents lluites de treballadors públics amb el plantejament polític de municipalitzar els serveis públics de l'Ajuntament de Barcelona. Durant més de trenta anys el consistori barceloní ha venut o posat en mans de la gestió privada una part important dels serveis públics que abans gestionava directament. Una xifra que pot donar una idea de la dimensió del problema, és que dels 30.000 treballadors i treballadores que desenvolupen la seua feina per a l'Ajuntament, gairebé la meitat d'aquesta plantilla està externalitzada a empreses contractistes i entitats privades. I les condicions laborals no són les que la majoria de la ciutadania creuria per als empleats públics: hi ha salaris de misèria i temporalitat perpètua. La municipalització implicaria la reversió d'aquestes privatitzacions o externalitzacions amb l'objectiu de millorar la qualitat dels serveis, fer-ne una gestió més eficient pensant en l'interès general -alguns estudis xifren l'estalvi en despesa entre el 5% i el 10%, i que també milloraria la situació laboral d'una part important dels qui treballen en els serveis públics barcelonins.

L'acte, organitzat per CUP-Capgirem de Nou Barris i que va tenir lloc el passat 2 de maig al Casal Popular  Tres Voltes Rebel va comptar amb la presència de Maria Rovira i Maria José Lecha, regidores per la CUP, i l'advocat Xavier Monge. També van participar representants dels moviments socials i plataformes que reclamanen la municipalització dels serveis privatitzats, entre elles i com a ponent, la Camila Pallavicino, ex treballadora de Qualytel per al 010 que va explicar al seva experiència. La plataforma Municipalitzem acull a tots els treballadors i treballadores que lluiten per una millora de la qualitat del servei i per una millora de les seues condicions laborals.

També dos treballadors del Bus Nou Barris, un dels pocs que no depén de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que dóna condicions laborals precàries als seus treballadors i un servei de poca qualitat en un barri en el qual el transport públic té un paper fonamental. La CUP, la CGT d'autobusos de TMB, AAVV's i dels moviments socials del districte fa temps que reclamen la municipalització d'aquestes quatre línies (80. 81,82 i 83) . Un altre exemple d'externalització va ser el del servei d'atenció domiciliària que també treballaven en condicions de precarietat."Hi ha gent que es pensa que com que treballem per l'Ajuntament som funcionaris però molts de nosaltres no cobrem més de 800 euros al mes o molts contractes a temps parcial 12 o 20 h setmanals" .

Maria Rovira va exemplificar la situació amb el cas dels serveis municipals d'atenció a les víctimes de la violència masclista que estan gestionats des de diferents empreses, entitats privades o directament des de l'Ajuntament. Aquesta situació genera segons Rovira falta de eficiència en la gestió i fins i tot descoordinació i manca de perspectiva de gènere en l'atenció a les víctimes que poden ser derivades d'un servei a un altre sense que hi haja una visió general. Maria José Lecha va destacar que no hi havia cap interès per part de l'Ajuntament per promoure la municipalització dels serveis públics. “Només s'ha compromés a municipalitzar la gestió de l'aigua” i en la resta d'àmbits el govern barceloní "llença pilotes fora".

 

Les opcions legals de la municipalització

Xavi Monge va explicar que per remunicipalitzar un servei cal fixar-se primer en el tipus d'externalització privatització del qual va ser objecte: des de la venda de l'empresa pública -amb condicions contractuals- com va passar en la gestió dels cementiris, fins a la privatització de la gestió -que es treu a concurs públic de mèrits- que manté la titularitat pública i el ciutadà no ha de pagar pel servei. En qualsevol dels dos casos, la gestió passa a ser opaca, implica retallades de drets laborals i que els beneficis no es reinverteixen en la millora del servei sinó en el benefici de l'empresa. Amb tot, en el primer cas és més complex recuperar la gestió directa i en el segon resulta més senzill ja que la titularitat encara és pública.

Tot i que no entra dins el concepte de municipalització hi ha l'opció, explorada per l'actual govern de la ciutat, de crear un operador públic que competeixi amb els privats com s'ha impulsat en el sector dels serveis funeraris i amb el nou operador energètic. En el primer cas, l'empresa va ser venuda però és una competència municipal. En el cas de l'energia es tracta d'una proposta innovadora, més enllà dels serveis que obligatòriament ha de prestar el consistori, ja que mai hi havia hagut un operador públic local ni la llei preveu que l'Ajuntament haja d'oferir aquesta opció.

Des de les administracions els grans partits espanyols, socialistes i populars estan posant cada cop més limitacions legals a la possibilitat de municipalitzar els serveis públics. En l'àmbit europeu ja hi ha diferents normatives europees, com a la directiva Bolkestin de liberalització del sector serveis, els pressupostos generals de l'Estat o la llei de la funció pública que s'està debatent actualment al parlament espanyol, que dificulten la municipalització. Fins i tot, es generen situacions "perverses" en les quals si es vol municipalitzar un servei s'hauria d'acomiadar per llei a tota la plantilla que forma part de l'empresa, una estratègia emprada, segons Monge, per fer impopulars les municipalitzacions i poder trobar resistència sindical. Una estratègia per limitar, i fins i tot deslegitimar, la proposta que els serveis públics barcelonins tornin sota gestió directa de l'Ajuntament.

 

La municipalització dels serveis públics barcelonins com a eina per garantir-ne la seva qualitat i una gestió eficient